Elton John

Sir Elton Hercules John CBE (25 de març de 1947), és un cantant i compositor britànic de música rock, nascut com a Reginald Kenneth Dwight a Pinner, Middlesex.


Als onze anys, gràcies a una beca va anar a la Royal Academy of Music. Sis anys després la va deixar per dedicar-se a la música rock. A partir del 1964 comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va prendre el nom artístic d'Elton John.

Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el 1967 va conèixer el lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van tindre el primer èxit el 1970 amb la cançó "Your Song", de l'àlbum "Elton John". El 1971 van tindre quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'alopècia que anys després el faria dur perruca.

La dècada dels setanta va ser la consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va fer grans èxits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don't Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. El 1975 va participar a la pel·lícula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de The Who. En aquella època hi va haver un escàndol per unes declaracions sobre la seva homosexualitat.

Al començament de la dècada del 1980, va deixar temporalment la societat amb en Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produir nous èxits com "I'm Still Standing" i Little Jeannie però ja no tan sovint. El 14 de febrer de 1984 es va casar amb l'enginyera de so Renata Bauer.

El juliol de 1985, Elton John va participar al concert Live Aid, a l'Estadi Wembley de Londres. També hi havia David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre uns altres.

El 1990 el va afectar molt la mort per sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. Després del funeral va confirmar que feia un tractament contra l'addicció a l'alcohol, les drogues i la bulímia. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.

El 1994, un cop restablert dels seus problemes, va tindre un nou èxit amb la seva participació a la banda sonora de El rei lleó en col·laboració amb Tim Rice. També va guanyar un Grammy i un Òscar. L'assassinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de trànsit de la seva amiga Diana de Gal·les van ser un cop fort el 1997. Va tindre un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema Candle in the Wind, que va batre tots els rècords i va resultat ser el single més venut a la història de la música.

L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El 2001 va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Taupin. A Songs From the West Coast el va seguir el 2004 l'àlbum número 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre del 2005, quan va sortir la llei britànica de casament homosexuals, Elton John es va casar amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish.

Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària.

En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (a la cançó Mellow apareix fins i tot el violí elèctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria.

Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més d'estil Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com Honky Cat.

La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable.







Discografia

1969 Empty Sky
1970 Elton John
1970 The Games [[[Original Soundtrack]]]
1971 Tumbleweed Connection
1971 Friends
1971 11-17-70 [live]
1971 Madman Across the Water
1972 Honky Chateau
1973 Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player
1973 Goodbye Yellow Brick Road
1974 Caribou
1975 Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy
1975 Rock of the Westies
1975 West of the Rockies [live]
1976 Here and There [live]
1976 Blue Moves
1978 A Single Man
1979 Victim of Love
1980 21 at 33
1981 The Fox
1982 Jump Up!
1983 Too Low for Zero
1984 Breaking Hearts
1985 Ice on Fire
1986 Leather Jackets
1987 Live in Australia
1988 Reg Strikes Back
1989 Sleeping With the Past
1992 The One
1993 Duets
1995 Made in England
1997 Big Picture
1999 The Muse
1999 AIDA
2000 One Night Only
2000 The Road To Eldorado
2001 Songs from the West Coast
2002 Greatest Hits 1970-2002
2004 Peachtree Road
2006 The Captain and the Kid