Johnny Cash

John R. Cash (Kingsland, Arkansas, 26 de febrer del 1932 -- Nashville, Tennessee, 12 de setembre del 2003) fou un influent cantant i compositor estatunidenc de música country.

Amb una veu ronca, barreja d'estil country, rock i gospel, amb influències tant diverses com d'Elvis Presley, Bob Dylan o Jerry Lee Lewis, va assolir gran popularitat a les dècades dels 60 i 70. Fou autor d'un gran nombre de cançons (I Walk the Line, Folsom Prison Blues, A Boy Named Sue, Ring of Fire, etc).

Va vendre uns 50 milions d'àlbums en la seva carrera de gairebé 50 anys i és reconegut com un dels músics més importants en la música nord-americana.

Quan va morir, l'any 2003, va deixar un ampli llegat de música enregistrada durant tota la segona meitat del segle XX. Es convertí en una figura mítica que absorbí molt del que era bo, dolent, i a vegades contradictori al voltant dels EUA. Si bé en un principi era un cristià que parlava amb indignació sobre els camins pecaminosos de la humanitat, també va ser un drogoaddicte amb mals costums que el portaren a períodes de malaltia i rehabilitació. Vestit sempre de negre en senyal de protesta, les seves aparents contradiccions només subratllaven la seva complexitat. Expressà indeleblement les seves posicions polítiques i trobant-se en el cim de la popularitat protestà contra la pobresa, els prejudicis, i les malaties de la societat fins a l'edat de 71 anys.

Fill de pagesos, neix a Kingsland, Arkansas, i als 3 anys es trasllada a Dyess, al mateix Estat. Li posaren el nom J.R. a la seva partida de naixement, segons hom diu perquè els seus pares no es posaven d'acord amb el nom, només sobre inicials. Això ja indicava com anava l'ambient familiar. Abans de l'edat cinc anys ja cantava junt amb la seva mare mentre treballaven als camps de cotó. Aquí s'impregna d'influències folk, gospel i country. L'explotació familiar s'inundà com a mínim en una ocasió, cosa que més tard l'inspirà per escriure la cançó Five Feet High And Rising. Les lluites econòmiques i personals de la seva família durant la Gran depressió (mentre Cash anava creixent) el formaren com a persona i inspiraren moltes de les seves cançons, especialment sobre gent que s'enfronta a lluites personals.

Segons la seva autobiografia de 1997 i després d'una investigació personal, Cash descobrí que era de descendència completament escocesa. Trobà avantpassats directes a Escòcia que compartien el nom de Cash i que retrocedien al segle XVI. De jove, però, havia assumit que el seu origen era irlandès i parcialment natiu (Cherokee). Potser per això sempre tingué un afecte i compassió cap a qualsevol ascendència americana nativa i ho expressà en unes quantes de les seves cançons, com Apache Tears, Ballad of Ira Hayes o el seu album Bitter Tears.

John sempre havia tingut una relació molt estreta amb el seu germà gran Jack fins que el 1944 aquest morí d'accident mentre treballava amb una serra. D'aquest incident en va fer una obsessió personal i sovint parlava de la culpabilitat horrible que sentia sobre aquest incident. Influït per la duresa del seu pare, sempre el perseguí el trauma de no haver estat allà ajudant-lo.

Els primers passos en la música van estar molt dominats per la música gospel i la ràdio. Va començar a escriure i tocar cançons amb la guitarra i fins i tot va arribar a cantar en una emissora de ràdio local. Al cap dels anys, va enregistrar un àlbum amb cançons de gospel tradicionals, anomenat My Mother's Hymn Book.

No fou fins a l'allistament com a ràdio operador a la Força Aèria dels Estats Units que, en no acceptar noms amb inicials, hagué d'adoptar el nom de John R. Cash, que passaria a ser el seu nom legal. Més endavant, en l'enregistrament del seu primer disc, canviaria una altra vegada a Johnny Cash. Però els seus amics li continuaven dient John, i els seus parents J.R.
[modifica] Els primers enregistraments

Des d'aquí fou enviat a una unitat del Servei de Seguretat a la base aèria de Landsberg, Alemanya. Allà hi fundà la seva primera banda, la Landsberg Barbarians.

En acabar la guerra, es casa amb Vivian Liberto, que ja coneixia. El 1954 es trasllada a Memphis, Tennessee, on ven electrodomèstics mentre estudia per ser locutor de ràdio. De nit, comença a tocar junt amb el guitarrista Luther Perkins i el baix Marshall Grant (ambdós coneguts al principi com el Tennessee Two).

Cash s'omple de valor per visitar l'estudi Sun Records, esperant obtenir un contracte d'enregistrament. El productor Jack Clement l'envia al productor Sam Phillips. Després d'escoltar decebut la seva cançó gospel, John s'atreveix a cantar-li una cançó pròpia més frenètica. Aquella mateixa setmana enregistren a Sun Hey Porter i Cry, cry, cry, amb un èxit raonable al hit parade.

El pròxim disc de Cash, Folsom Prison Blues, va arribar al top 5, i definitivament I Walk the Line va ser el número 1. Després va venir Home of the Blues enregistrat el juliol de 1957. Aquest mateix any va esdevenir el primer artista de Sun a gravar un àlbum de llarga durada. Tot i ser el millor i més prolífic artista de Sun d'aquella època, tenia un contracte menor. Elvis Presley ja havia deixat Sun, i Phillips estava centrant la majoria de la seva atenció i promoció en Jerry Lee Lewis. L'any següent, Johnny deixa la discogràfica per signar una oferta lucrativa amb Columbia Records, on el seu single Don't Take Your Guns to Town esdevindria un dels seus èxits més grans.

Malgrat estar viatjant constantment, va tenir quatre filles amb la seva muller: Rosanne el 1955, Kathleen el 1958, Cindy el 1959 i Tara el 1961, però la seva relació es començà a deteriorar i finalment acabà en el divorci.

Després de la separació comparteix apartament a Nashville amb Waylon Jennings, addicte a les amfetamines. Per suportar les dures gires, Cash també comença a drogar-se ignorant els senyals d'empitjorament de la seva salut.

Tot i passar moltes hores fora de control, la seva creativitat frenètica encara funcionava, així la seva cançó Ring of fire arribava al número 1 de les llistes. Encara que amb arranjaments seus i amb l'estil propi, la cançó fou escrita per June Carter i Merle Kilgore. La cançó descriu l'infern personal de Carter a mesura que lluitava amb el seu amor prohibit per Cash (ambdós estaven encara casats amb els respectius) i com l'atormentava la seva dependència per la droga i l'alcoholisme.





Per diferents delictes menors causats per les drogues anà set vegades a la presó per una nit. Però anava pujant de to i el 1965 fou arrestat per la brigada de narcòtics a El Paso, Texas, en trobar-li 1.163 amfetamines amagades dins la guitarra. Tot i així, per considerar que podia ser per prescripció mèdica, la sentència li sortí favorable.

El 1964 treu Bitter Tears, amb cançons que subratllen el patiments dels americans natius, i el 1965 llença l'àlbum Ballads Of The True West, una doble gravació experimental amb cançons de frontera i narracions parlades.

Tanmateix, la seva drogoaddicció arriba al seu pitjor moment i el seu comportament destructiu el conduí a demanar el divorci a la seva muller i anul·lar les seves actuacions.

A principis del 1967, s'arrossegava per l'escenari Nickajack Cave, ple d'amfetamines, i després amb la intenció d'acabar amb la seva vida. No acabà en tragèdia però l'esdeveniment convencia la seva primera muller, Vivian, que fins a aquest punt s'havia negat a concedir-li el divorci, per acabar amb el matrimoni.

Durant aquest període de degeneració, Cash havia demanat insistentment a Carter de casar-se amb ella, però ella ho defugia tot i que l'ajudava a sortir d'aquest infern. Reclòs en una nova casa, Carter, junt amb els seus pares, aconseguí aïllar Cash del món de les drogues. Ja rehabilitat, Cash li proposà el casament en un concert en directe als Jardins de Londres, Ontàrio, el 22 de febrer de 1968. Finalment la parella es va casar una setmana més tard a Franklin, Kentucky.

La balada d'amor Flesh and Blood és una de les primeres de tantes cançons que Cash escriuria sobre la seva segona muller.

Des dels seus primers anys com a pioner del rockabilly i el rock and roll en els anys 50 , en les dècades en què va ser un representant internacional de la música country i fins a la seva ressorgiment com a icona del country alternatiu en els anys 90 , Cash ha influït a incomptables artistes i ha estat reverenciat pels més grans músics populars de la història. Encara que mai va donar molta importància a l'aspecte econòmic de la seva carrera, la veritat és que Cash va aconseguir vendre prop de noranta milions d'àlbums en els seus gairebé cinquanta anys de carrera. Mai li va faltar públic (es va guanyar als joves de la seva generació i, més tard, va aconseguir fer-se amb els de generacions futures), un públic ansiós de poder escoltar el seu repertori ple de cançons noves i velles acompanyades sempre per unes cordes vocals en aspre baríton .

Així mateix, va beure d'altres estils musicals que no tenien res a veure amb el country . Prova d'això són les versions que va gravar dels temes "Personal Jesus" ( Depeche Mode ), "Redemption Song" (de Bob Marley i interpretada a duo amb Joe Strummer ), "The Mercy Seat" ( Nick Cave & Mick Harvey), "Highway Patrolman" ( Bruce Springsteen ), "I won't back down" ( Tom Petty & Jeff Lynne), "Solitary Man" ( Neil Diamond ), "One" ( U2 )







Cash ha estat molt valorat fins i tot per artistes llunyans al seu gènere musical . Com es pot llegir en les notes de Unearthed, Bob Johnston (productor i amic de Cash) explicava com, parlant amb un grup de rap aquests li declaraven «el padrí del Gangsta rap », ja que havien crescut escoltant com Johnny Cash cantava« vaig matar a un home a Reno simplement per veure-li morir ». En el seu àlbum Ego Trippin ' , Snoop Dogg dedica la seva cançó "My Medicine" a Johnny Cash, a real American gangsta. La banda de punk rock Social Distortion tanca els seus concerts interpretant Ring Of Fire, la qual apareix en el seu disc Social Distortion. També la banda britànica de country-blues Alabama 3 li dedico una cançó anomenada Hello I'ma Johnny Cash. I Joe Strummer li va rendir tribut amb el tema "Long Shadow», aparegut en el seu disc pòstum Stretcore, a part de la col · laboració abans citada.En Espanya, Loquillo versionar la seva cançó "Man in Black" en l'àlbum Mentre Respirem

Cash va apadrinar i va defensar a artistes de les crítiques sobre el que era o no acceptable en el country, fins i tot en les èpoques en les que ell era un dels símbols més visibles de l'establishment country. En 1999 se li va oferir un concert-homenatge en el qual van tocar artistes de la talla de Bob Dylan , Chris Isaak , Wyclef Jean , Norah Jones , Kris Kristofferson , Willie Nelson o U2 . Just després de la seva mort van ser editats dos àlbums-homenatge; Kindred Spirits i Dressed In Black. En el primer van participar músics amb cert prestigi, mentre que el segon era d'artistes menys coneguts.

En reconeixement pel suport que va prestar a la ONG SOS Children 's Villages , la seva família va llançar una crida a amics i fans a que realitzessin donacions a aquesta ONG en memòria del mort. Cash tenia un vincle personal amb el SOS village de Diessen, al sud de Alemanya , prop d'on va estar destinat com a militar. També estava involucrat en la SOS village de Barrett Town, prop de la casa que posseïa en Jamaica .

Durant un temps, hi va haver un museu anomenat «House of Cash». L'autopista 31è, que passa pel carrer principal de Memphis, és coneguda com «Johnny Cash Parkway».

La cançó Ring of Fire forma part del videojoc Guitar Hero 5 .

La cançó Ain't no Greu va ser utilitzada com a tema d'entrada del lluitador de la WWE Undertaker








Àlbums d'estudi

The Fabulous Johnny Cash ( 1958 )
Hymns by Johnny Cash ( 1959 )
Songs of Our Soil ( 1959 )
Ride This Train ( 1960 )
Now, There Was a Song! ( 1960 )
The Lure of the Grand Canyon ( 1961 )
Hymns from the Heart ( 1962 )
The Sound of Johnny Cash ( 1962 )
Blood, Sweat and Tears ( 1963 )
Ring of Fire: The Best of Johnny Cash ( 1963 )
The Christmas Spirit ( 1963 )
I Walk the Line ( 1964 )
Bitter Tears: Ballads of the American Indian ( 1964 )
Orange Blossom Special ( 1965 )
Sings the Ballads of the True West ( 1965 )
Everybody Loves a Nut ( 1966 )
Happiness is You ( 1966 )
Carryin 'on with Johnny Cash and June Carter ( 1967 )
From Sigui to Shining Sigui ( 1968 )
At Folsom Prison (en viu) ( 1968 )
Heart of Cash ( 1968 )
The Holy Land ( 1968 )
At San Quentin (en viu) ( 1969 )
Hello, I'ma Johnny Cash ( 1970 )
The Johnny Cash Show (en viu) ( 1970 )
I Walk the Line - Movie Soundtrack ( 1970 )
Little Fausse and Big Halsy - Movie Soundtrack ( 1970 )
Man in Black ( 1971 )
A Thing Called Love ( 1972 )
Amèrica: A 200-Year Salute in Story and Song ( 1972 )
The Johnny Cash Family Christmas ( 1972 )
International Superstar ( 1972 )
På Österåker (en viu) ( 1973 )
Any Old Wind That Blows ( 1973 )
The Gospel Road ( 1973 )
Johnny Cash and His Woman ( 1973 )
Ragged Old Flag ( 1974 )
Junkie and the Juicehead Minus Em ( 1974 )
The Johnny Cash Children 's Album ( 1975 )
Sings Precious Memories ( 1975 )
John R. Cash ( 1975 )
Look at Them Beans ( 1975 )
Strawberry Cake (en viu) ( 1975 )
One Piece at a Time ( 1976 )
The Last Gunfighter Ballad ( 1977 )
The Rambler (àlbum) ( 1977 )
I Would Like to See You Again ( 1978 )
Gone Girl ( 1978 )
Silver ( 1979 )
Rockabilly Blues ( 1980 )
Classic Christmas ( 1980 )
The Baron ( 1981 )
The Adventures of Johnny Cash ( 1982 )
Johnny 99 ( 1983 )
Rainbow (Johnny Cash) ( 1986 )

Recopilacions

Mean es Hell ( 1966 )
Johnny Cash 's Greatest Hits, Vol.1 ( 1967 )
Old Golden Throat ( 1968 )
More of Old Golden Throat ( 1969 )
The World of Johnny Cash ( 1970 )
Johnny Cash 's Greatest Hits, Vol 2 ( 1971 )
Sunday Morning Coming Down ( 1972 )
Five Feet High and Rising ( 1974 )
Johnny Cash 's Greatest Hits, Vol.3 ( 1978 )
Encore ( 1981 )
Biggest Hits ( 1984 )