Strawbs

Els seguidors de grups com Caravan, Fairport Convention o Jethro Tull rebran amb els braços (més ben dit, amb les orelles) oberts a The Strawbs, fenomenal banda britànica de folk-rock progressiu amb trets psicodèlics composta en els seus inicis pel cantant i guitarrista Dave Cousins, el guitarra i vocalista Tony Hooper, el baixista Ron Chesterman i el mandolinista Arthur Philips. També va estar en aquest començament de camí la vocalista Sandy Denny, que després va aconseguir la fama amb els Fairport Convention.

El grup, derivat d'un conjunt bluegrass denominat The Strawberry Hill Boys, va debutar en vinil al segell Hallmark amb l'apreciable "All our own work" (1968), disc gravat a Dinamarca que no va veure la llum fins l'any 1973, quan la rossa Sandy ja havia deixat el grup. Després de la seva marxa i l'absència també de Philips el tercet va signar amb A & M i va editar "Strawbs" (1969), un magnífic àlbum aparegut el mes de maig de 1969 i produït per Gus Dudgeon, qui aviat va aconseguir la fama en treballar assíduament amb Elton John .

Entre els seus temes destaquen "The man who called Himself Jesus", "All the little ladies", Tell me what you see in me "o" Oh how she changed ". Després d'aquest treball els Strawbs van gravar a finals del mateix any i com demo "Strawberry sampler number 1" (1969). Uns mesos més tard va aparèixer "dragonfly" (1970), LP produït per Tony Visconti en el qual va col · laborar la violoncel · lista Claire Deniz. L'àlbum, amb el predomini compositiu, igual que els discos anteriors, de Cousins, no va recollir l'òptim rebuda crític de "Strawbs" i aviat l'ara duo, després de la marxa de Chesterman, es va veure ampliat amb la presència de dos components de Velvet Opera, el baixista John Ford i el bateria Richard Hudson.

La principal incorporació va ser la del teclista Rick Wakeman, que en breu es va convertir en un dels principals focus del grup. Wakeman, sense pertànyer oficialment al grup, ja havia col · laborat prèviament amb els Strawbs en l'enregistrament de "Dragonfly". Aquesta nova formació va atorgar major consistència als sons del grup per gravar un dels seus millors treballs, "Just a collection of antiques and curis" (1970), Lp produït també per Visconti que incloïa talls com el single "Forever", "Martin Luthers King 's dream "o" Temperament of mind ", cançó escrita per Wakeman. L'habilitat instrumental, els ambients bucòlics, les encisadora melodies, i les precioses harmonies vocals es van repetir en "From the witchwood" (1971), gran disc amb temes tan suggeridors com "Witchwood", senzill del Lp, "Flight", o " Glimpse of heaven ".

Després d'aquest LP, que, igual que l'anterior, va vendre en grans quantitats en el Regne Unit, es va produir la marxa de Rick Wakeman per unir-se als populars Yes. El seu reemplaçament va ser el gal · lès Blue Weaver, que prèviament havia tocat al costat de Amen Corner. Encara que la marxa de Wakeman, un dels principals components del grup en aquells moments, semblava que havia de trencar la fortuna artística i comercial dels Strawbs, aquests van aconseguir superar amb "Greu New World" (1972), excel · lent Lp conceptual obert amb el single "Benedictus", amb l'ajuda de Gudgeon i Visconti.

El mateix any va aparèixer un àlbum en solitari de Dave Cousins ​​que portava per títol "Two weeks last summer" (1972). Entre les seves cançons es trobaven "Blue angel" o "Ways and means". Amb un so tendent cada vegada més cap a posicions més rockeres es va produir la marxa de Tony Hooper, que trobava a faltar les arrels folk, i l'entrada de Dave Lambert, que toca en "Bursting at the seams" (1973), un dels clàssics de la banda amb peces com els reeixits singles "Lay down" (número 11 en el Regne Unit) i "Part of the union" (número 2). El Lp va arribar fins al lloc número 2 en les llistes de vendes. El mateix any, aprofitant la popularitat del grup, s'editaria l'esmentat disc amb Sandy Denny, "All our own work". El sabor del triomf massiu en comptes de cohesionar el conjunt va provocar tibantors que van comportar la sortida de John Ford i Richard Hudson. Per substituir-van arribar el baixista Chas Cronk i el bateria Rod Coombe. També es va unir a la banda el teclista John Hawken.

El quintet va editar "Hero and Heroine" (1974), Lp fenomenal que no obstant això no va satisfer les expectatives comercials desitjables al seu país, aconseguint, paradoxalment colar-se per primera vegada en el Billboard nord-americà, com així ho va fer el seu següent treball, "Ghosts" (1975). "Nomadness" (1976) va posar punt i final a la seva relació discogràfica amb A & M. Aviat van aconseguir un contracte amb un altre segell, Oyster, on van publicar "Deep cuts" (1976), un LP produït per Rupert Holmes amb què va començar el seu declivi artístic i comercial. Ni "Burning for you" (1977), amb el single "Back in the old rutina", ni amb el seu disc en Aresta, "Deadline" (1978), els Strawbs van aconseguir reviure les glòries del passat, el que va provocar la seva separació. En els anys 80 i 90 es van produir retorns, sense massa fortuna, per girar en directe i gravar nous LPs, com "Your say say goodbye" (1987) i "ringing down the years" (1991).




.





discografia
estudi

1969 Strawbs
1970 Dragonfly
1971 From the Witchwood
1972 Grave New World
1973 Bursting at the Seams
1974 Hero and Heroine
1975 Nomadness
1976 Deep Cuts
1977 Burning for You
1987 Don't Say Goodbye
1990 Preserves Uncanned
1991 Ringing Down the Years
1995 Heartbreak Hill
2001 Baroque and Roll
2003 Blue Angel
2004 Déjà Fou
2008 The Broken Hearted Bride
2009 Dancing to the Devil's Beat

en directe

1970 Just a Collection of Antiques and Curios
1993 Greatest Hits Live
1995 Strawbs in Concert
1999 Concert Classics
2000 The Complete Strawbs
2005 Full Bloom
2006 Recollection
2007 Strawbs NY
2008 Lay Down with the Strawbs

Recopilacions

1974 Strawbs by Choice
1977 Classic Strawbs
1978 The Best of Strawbs
1997 Halcyon Days
2002 The Collection
2003 20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Strawbs
2006 A Taste of Strawbs